En mecànica quàntica, una amplitud de probabilitat és un nombre complex utilitzat per descriure el comportament dels sistemes. El quadrat del mòdul d'aquesta magnitud representa una densitat de probabilitat.[1]
Les amplituds de probabilitat proporcionen una relació entre el vector d'estat quàntic d'un sistema i els resultats de les observacions d'aquest sistema, un enllaç va ser proposat per primera vegada per Max Born, el 1926. La interpretació dels valors d'una funció d'ona com a amplitud de probabilitat és un pilar de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica. De fet, les propietats de l'espai de les funcions d'ona s'estaven utilitzant per fer prediccions físiques (com ara les emissions dels àtoms a determinades energies discretes) abans que s'oferís qualsevol interpretació física d'una funció particular. Born va rebre la meitat del Premi Nobel de Física de 1954 per aquesta comprensió, i la probabilitat així calculada de vegades s'anomena "probabilitat de Born". Aquests conceptes probabilistes, és a dir, la densitat de probabilitat i les mesures quàntiques, van ser enèrgicament contestats en aquell moment pels físics originals que treballaven en la teoria, com Schrödinger i Einstein. És l'origen de les conseqüències misterioses i de les dificultats filosòfiques en les interpretacions de la mecànica quàntica, temes que encara avui continuen sent debatuts.[2]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search